*barsalona*

dos nits ja a casa, mica en mica agafant el ritme domestic, la veritat es que com a casa enlloc, inclus amb les servituts propies tipus posar rentadores, cuinar i fer els plats, recollir i tornar a recollir, netejar, totes aquestes coses que a l'hotel les fan altres.... i que ocupen si mes no molt de temps... el temps llavors no dona per gaire, i voldria fer tantes trucades a tants amics, pero no hi arribo... els amics son molt respectuosos, i es mantenen prudents i silenciosos, pero jo els diria que si volen parlar amb nosaltres tuquin ells, que sera mes facil. la rejina, la nostre heroina, cada dia mes crack, segueix super contenta, des que va arribar. per casa es mou com si de tota la vida, i com que es rapida ja ha remenat quasi tots els calaixos que ha pogut remenar, de manera que ja sap on es i es mou amb tota confiança, una passada .... incursions al mon exterior poques encara, no hi ha pressa.... avui hem anat a dinar a casa l'avia i tambe s'hi movia amb una soltura que impresiona. seguim parlant mes nepales que altra cosa, pero com que aqui tot ve en catala, ella va absorvint.... ja arribara el dia que comencia a deixar anar, i llavors prepareuvos perque es del tipus radio, xerrameca que no para. l'idioma pero no es problema per entendre's amb els cosins, el toni i la elisenda, que han vingut a la tarda a jugar; en dos minuts ja corrien tots tres amunt i avall com si de tota la vida, a ells no els costa ni mica entendre´s. el joan i jo encara recuperant-nos del costipat, la darrera nit encara nit del lloro tossint i mocant-nos pels descosits...a veure si ho liquidem ja.... sense temps d'editar les imatges, que en tenim, petons de bona nit i fins dema.

fent amics!!

sento no haver explicat mes ahir, pero l'esgotament era taaaaaaal que no donavem per mes.... l'arribada va ser fantastica, l'excitacio al llarg del 1, 2 i 3 avions va ser permanent, amb alguna estona de dormir, i la fascinacio total, absoluta i abduccio total amb la pantalla de cinema de l'avio de qatar a frankfurt, on es va berenar seguidetes, happy feet i shreck. jo pensava que acabaria caient dormida, pero no, els ulls com plats, cada vegada mes i mes oberts, aixo que eren algo aixi com les 3 de la matinada!!!. al final vem haver d'apagarla per tal que dormis una estona..... en fi, tanta excitacio que quan per fi vem arribar al nostre objectiu, barcelona, alli, a les cintes de les maletes, se'ns adormia!!!!
la rebuda a l'aeroport va ser tan emocionant, amb la tieta clara -a la que la regina diu tambe mami (em destrona aixi, a la primera de canvi!!!)- el valeri, el toni, la pau i l'avia rosa, tots emocionadissims,i la regina aguantant la son i l'emocio.....
despres, a casa, buenuuuuu, la seva cara pagava, obrint portes i calaixos, i flipant amb tot!!! tant, que total la tarda se la va passar jugant, a tope d' energia, amb la marina, i despres amb l'elisenda, pero a tope, eh? saltant, corrent, rient, amagantse, nosaltres, fets caldo, aguantant com podiem, i ella, a tope!! en fi, va arribar el moment, cap a les 9 del vespre, en que la pila es va acabar, i la rejina va caure literalment fulminada, OFF, tiempo muerto. fins ales 6 del tiron, i despres amb noslatres, fins les 9. avui estem tots ja mes en forma, i disfrutant ja el estar a casa, amb aquesta herolina que ens ha tocat, PREMIO GORDO!!
hem sortit una estona al carrer,, i hem anat topant amb els amics del barri que tambe fa estona que l'esperen, a la rejina. i ella, fent amics per tot arreu, contenta com un jinjol. petons!!!!!

arribada a el prat

La Rejina ja dorm al seu llit!!!

...ben arribats, hem tingut super bon viatge, la rejina ha arribat amb marxa, alegria i carinyo per donar i repartir. a tope d'energia fins que la pila s´ha esgotat, ara fa una mitja horeta. nosaltres fets caldo, moooolt. el mes important ho teniu a la foto, mes info, dema. bona nit!

de nou a qatar................ja falta molt poc

si la rejina pogues escriure, us explicaria taaaantes coses......l'espera a l'aeroport, interminable, gairebe enfadantse de pura impaciencia, la pujada al GRAN avio, l'enlairament, l'adeu a katmandu desde la finestreta, els intents de dormir, impossibles de tanta excitacio, la batalla amb la incomodissima safata de menjar.......taaantes coses. I ara, a qatar, en una mena de chiquipark, evidentissimament la primera vegada que veu algo semblant a la seva vida, excitadissima saltant per tot arreu i xerrant pels colses amb altres xavals que, of course, no entenien ni mu del que deia.....ara esta aqui al costat tota suada, i d'aqui a res, embarquem al segon *plane*, ja nomes en quedara un, tercer *plane* i Spen!
petons!!!!!!!!!!!!!!!

Els somnis de la Rejina...

I de despedida, els ultims somnis de la Rejina a Kathmandu... La propers somnis seran ja a Barcelona!!!!!!!!

"Bholi, ratti, Spen" Dema a la nit Spen!!

semblava que no arribava mai el moment, i ara el tenim a tocar....dema marxem ja, per fi.....
susto aquest mati a primera hora, ens truquen de recepcio de l'hotel per dir que hem de deixar l'habitacio a les 11....... com? pero si no marxem fins dema..... i on anem ara? una discusio potent i hem aconseguit mantenir *el fuerte*, d'aqui no ens treuen aixi com aixi.....vaya..............
la rejina, despres de la jornada d'ahir, ha fet el tomb i s'ha llevat de nou *a casa*, i el dia ha anat forsa rodat....uff, que be va tot quan tot va be!!!!
hem anat a patan, antiga ciutat ara barri de kathmandu amb la plasa mes alucinant que pogueu imaginar -els tintinolegs la coneixeran per tintin al tibet- i hem fet algunes compres, entre d'altres aquest trajo que porta la rejina en les fotos que segueixen....esta o no esta preciosa????
trampegem com podem el costipat, el joan sense nas, de tan mocarse, jo afonica completament..
pero amb les maletes ja mig fetes, el paisatge es deplsga davant nostre, aviat, molt aviat estarem a casa, i ens veurem tots plegats.
cris, gracies per la idea del blog, quina eina mes increible..... i gracies a tots vosaltres que heu estat a l'altra banda, no us podeu imaginar com arriba fins aqui el vostre ale. petons i ara si, de debo, fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ps. ah! per fi requeteconfirmat! Rejina, amb J.

Pero encara hem tingut forces per anar de compres i comensar a preparar les maletes!!!

Avui a un restaurant a Pathan... ja queden poques forces i moltes ganes d'arrivar al castell de Molins de Sant Pere mes alt...

El diablillo que llevo dentro...

alguns amics de la Rejina...

Ja ho cantaba el Julio Iglesias, "...unos que vienen, otros que se van.." algu sap com continua?